L'informe mundial sobre la discapacitat, redactat per la OMS, comença dient que "discapacitat és un concepte general que avarca les deficiències, limitacions de l'activitat i restriccions de la participació...". Tenint en compte això, com a educadors, ens ha de preocupar aquest fet i em d'actuar per eliminar o disminuir al màxim aquestes "restriccions de la participació". Tots tenim dret a gaudir de la muntanya i com a educadors, cal que estiguem al corrent de totes les opcions de les que disposem per fer que els nens i nenes amb diversitat funcional, del tipus que sigui, puguin gaudir-ne igual.
De la mateixa manera que hi ha molta gent pot pensar que caminar per la muntanya no és possible per a una persona que va amb cadira de rodes, també existeix un col·lectiu important de gent, implicada en la contribució a la inclusió social de les persones amb discapacitat, a través del senderisme. Per desenvolupar millor aquest tipus de tasca, per exemple, amb un nen amb cadira de rodes, hem de buscar rutes accessibles, entorns atractius i allotjaments adaptats. Per això, si mirem el programa de les Vies Verdes Accessibles a Catalunya veurem que no només és possible sinó molt positiu tant per al nen amb discapacitat com per a la resta de grup. Com a educadors, també és responsabilitat nostre obrir noves expectatives d’oci a les persones amb discapacitat, com és el senderisme, iniciant-los en una pràctica desconeguda per a molts però viable i molt satisfactòria.
Evidentment no tothom pot adquirir el material necessari per a dur a terme aquest tipus d'activitats, per això, hi ha diverses associacions que posen al servei de les famílies i entitats educatives i del lleure diferents serveis per a la pràctica del senderisme adaptat.
Aquí us deixo tres webs molt interessants a tenir en compte:
- http://www.areadaptada.org/
- http://www.turismeperatothom.com/
- http://www.viasverdesaccesibles.es/
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada