Històries de Musicàlia: La intensitat

Aquesta activitat té com a objectiu treballar la intensitat del so i els reguladors de la intensitat. La intensitat del so és la qualitat d'aquest que ens diu si un so és fort o fluix. Per a dur a terme aquesta activitat us proposo explicar el conte "FORTE I PIANO" (que trobareu a continuació) i seguidament escoltar una audició que ens permetrà percebre molt bé les diferències entre fort, fluix i els matisos entre aquests. 

Un cop explicat el conte, escoltarem un fragment de l'audició per pecebre els canvis que es produeixen en la intensitat de la música. Seguidament el que es tracta és de marcar al terra els diferents "barris" de cada intensitat: Fortissimo, Forte, Mezzoforte, Mezzopiano, Piano i Pianissimo. Un cop hem marcat els barris, decidirem quin moviment associem a cada gradació de la intensitat. Finalment, escoltarem l'audició sencera desplaçant-nos i gesticulant per l'espai segons la intensitat del so que percebem.

MATERIAL

Audició: Dansa Hongaresa Nº5 (Versió: Inma Shara La isla de los sonidos: la ciudad sin luz)

-       Cinta adhesiva de colors (per marcar les zones al terra de l’aula)

-       Cartells amb el dibuix del símbol de cada gradació

-       Equip de música

-       Conte “Històries de Musicàlia: Forte i Piano”

Històries de Musicàlia: Forte i Piano

Hi havia una vegada, en un poble molt llunyà anomenat Musicàlia, dos barris que vivien uns relativament a prop dels altres. Els de les cases de més a l’esquerra es feien dir els Forte i els que vivien a les cases de més cap a la dreta eren els Piano.

Els de Can Forte no s’avenien gaire amb els de Cal Piano. Els Piano sempre es queixaven que els Forte cridaven massa i que parlaven excessivament alt, per contra, els Forte es queixaven que els seus veïns parlaven tant fluixet que no podien sentir mai el que deien i era impossible mantenir una conversa amb ells.

Un bon dia, els de Cal Piano van fer una reunió per parlar de la precària relació que hi havia entre els dos barris i van decidir així celebrar una festa convidant a tots els de Can Forte per solucionar aquella situació d’una manera amistosa. Als Forte els va agradar tant la idea i estaven tant contents i agraïts de poder anar a la festa dels Piano que van pensar que havien de fer tot el possible per quedar bé amb ells. Així doncs, quan sortien de casa per anar cap a la festa es van plantejar: I si intentem parlar cada vegada més fluixet fins que arribem xiuxiuejant a Cal Piano? D’aquesta manera arribarem parlant com ells i no s’arrepentiran d’haver-nos convidat! Així, els Forte arribaren a casa els Piano parlant tant fluixet que gairebé no se’ls sentia.

El que no sabien els Forte és que els Piano havien planejat el mateix que ells i al arribar a la festa, els Piano van rebre a crits als seus convidats. Quina sorpresa es van endur tant uns com els altres! Tots havien procurat portar-se bé amb els seus respectius veïns però per mala sort continuaven tenint el mateix problema… Havien d’anar tots a una per poder comunicar-se i ser amics, però, com ho podien fer?

Inesperadament, tant pels convidats com pels amfitrions, un grupet d’amics del barri dels Mezzoforte i Mezzopiano que passava per allà van escoltar el problema que tenien els seus veïns i es van oferir per ajudar-los. Els Mezzoforte van ajudar als Forte a parlar una mica més fluixet i els Mezzopiano van ajudar als Piano a parlar una mica més fort trobant així un equilibri gairebé perfecte. Per celebrar-ho van decidir continuar tots junts la festa escoltant i ballant una cançó molt especial…